Moltes vegades, quan parlem de comunicació oral, a tots ens ve al cap una imatge: parlar. Què és parlar? Parlar és una de les quatre habilitats lingüístiques i es defineix com expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa. Aprendre a parlar sembla fàcil, però no ho és. Per parlar bé, s'ha de parlar amb sentit, i les nostres paraules han de tenir un sentit i una estructura perquè el receptor pugui entendre el missatge que li volem transmetre.
Cal destacar però, que la comunicació oral no engloba només parlar, sinó que també s'ha de tenir en compte, i penso que pot ser és més important, el verb escoltar. Escoltar és una altra habilitat lingüística i significa comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs o missatge pronunciat oralment.
Per ser un bon oient...
- Hem de tenir un paper actiu i participatiu.
- Demana tenir un respecte per l'emissor i les seves idees
- S'ha de ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l'altre.
- Saber descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
- Saber descobrir les idees principals del missatge.
- Sap reaccionar al missatge i parlar, si cal, quan acaba l'orador.
Per tant, moltes vegades ens preocupem de com aprendre a parlar, però no de aprendre a escoltar, però escoltar en tots els sentits, en tot el que cal per ser un bon oient. Tal i com va escriure Francesc Torralba al seu llibre, L'art de saber escoltar (2006), que vam llegir a classe quan vam treballar els articles del fet comunicatiu, l'acte d'escoltar requereix, necessàriament la pràctica del silenci. No tan sols el silenci físic sinó del silenci interior, que és el més difícil de silenciar. Això passa perquè moltes vegades, les paraules de l'altre, ens desperten vells records que crèiem que ja no teniem . Per això, deixem d'escoltar a l'orador i seguim la petjada d'aquests records. Llavors, quan tornem a escoltar, ja no sabem de què parla l'orador. Fer silenci és posar la ment en blanc, sense ocupar la ment amb objectes ni problemes, perquè tot això és el que ens distreu.
Com hem vist, la comunicació oral és molt més complexa del que ens pensem molts. És important fer l'esforç d'aprendre a comunicar-nos oralment. I per per tant, aprendre a parlar i a saber fer un discurs, però també molt important, aprendre a escoltar i mantenir una bona actitud. Si ens agrada que quan parlem ens escoltin, els primers que hem d'escoltar som nosaltres.
Com a mestres, hem de ser bons comunicadors, i per tant, hem de saber comunicar-nos oralment. Per això, hem llegit el llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Si us interssa llegir-lo, que us ho recomano molt, aquí us deixo l'enllaç del llibre: Com parlar bé en públic.
Es tracta d'un manual amb tot un seguit de tècniques i precisions per poder arribar a ser un bon comunicador. A través d'exemples quotidians i d'exemples de personatges històrics com ara Plató, Aristòtil i Ciceró, els autors ens endinsen dins el món de la comunicació perquè aprengum a ser bons comunicadors. És un llibre senzill d'entendre però molt dens, per això, vam elaborar-nos el nostre popi manual fent un resum dels trets més importants del llibre. Us recomano que el llegiu perquè hi ha tècniques molt senzilles que es poden utilitzar en presentacions orals quotidianes a la classe, en lecutres en veu alta...
Un cop llegit el llibre i fet el treball, vam posar en comú en petits grups la nostra idea de bon comunicador i llavors, entre tota la classe, vam fer una llista dels punts claus del bon comunicador. Aquell dia no vaig poder assistir a classe. Tot i això, com que penso que els punts són molt interessants i volia incloure'ls en aquesta entrada, us el poso a continuació. L'ha publicat la meva companya Alba al seu blog, i m'ha donat permís perquè pugui compartir-lo amb tots vosaltres ;) Aprofito per recomanar-vos una visita al seu blog! És molt interessant.
UN BON COMUNICADOR HA DE...
1- Tenir un guió ben estructurat i coherent
2- Tenir present el públic.
3- Ser natural, que no es vegin discursos forçats.
4- Començar amb un “somriure” (depenen del tema) i una actitud positiva.
5- Intentar respondre les 6W (què?, qui?, com?, quant?, on? Perquè?)
6- Controla els moviments del cos.
7- Llenguatge oral: bona correcció lingüística
8- Tenir en compte la introducció( fer una entrada bona i tenir-la molt pensada ) i la conclusió (tenir en compte amb quines idees vull que es quedi el públic i reforçar-ho) d’aquesta manera captarem l’atenció del públic.
9- Introduir en el discurs alguna anècdota que exemplifiqui el que diem.
10- Construir frases curtes i utilitzar connectors.
11- No utilitzar un to monòton: frases exclamatives, fer pauses, fer preguntes, posa emfasi.
12- Utilitzar un suport audiovisual adaptat, no amb molta informació.
13- Tenir en compte el feedback del públic.
14- Remarcar les idees principals durant tot el discurs.
15- Tenir en compte la creativitat perquè el públic li arribi més la idea principal, això no vol dir “fer el pallasso” .
16- Tenir present on vull arribar, què vull transmetre?
17- La mirada: no mirar sempre a la mateixa persona, o el mateix punt, és bo tenir complicitat amb el públic.
No us penseu que llegint el llibre i posant en comú els punts d'un bon comunicador es va acabar el tema de la comunicació oral! Falta la part més important! Posar-ho en pràctica!
Hem fet moltes exposicions orals durant el trimestre, però les dues en les que vam donar més èmfasi a la bona comunicació oral i a posar en pràctica el llibre de Com parlar bé en públic.
La primera va ser l'exposició d'Identitat i Territori, que era una exposició modular. Jo la vaig fer amb la meva companya Mireia Mandicó. Vam decidir tractar sobre l'Alzehimer perquè era un tema que ens cridava l'atenció a les dues. Voliem saber què recorden i què obliden els pacients, com afecta a la seva identitat... Per això, vam basar-nos en un exemple conegut, el cas de Pasqual Maragall. Aquí podeu veure un resum del seu documental (Bicicleta, Cullera, Poma), molt interessant, per cert. Vam arribar a la conclusió, que quan una persona perd els seus records, perd part de la seva identitat. És molt dur per les famílies i pels malalts passar una malaltia com aquesta, perquè saps que és degenerativa i que cada vegada anirà a pitjor, i que no pots fer-hi gaire res per aturar-ho. Vam estar molt satisfetes de l'exposició perquè creiem que vam poder transmetre el sentiment que volíem transmetre.
Us adjunto el prezi de la nostra presentació d'Identitat i Territori.
La segona activitat va ser la recitació d'un poema. En el meu cas, vaig escollir el poema Corrandes d'exili, de Pere Quart. Vaig escollir aquest perquè és un poema que sempre que el llegeixo, em transmet molt de sentiment, perquè parla sobre la gent que s'havia d'exiliar durant la guerra civil a França, en concret, els poetes i escriptors. Penso que havia de ser molt i molt dur deixar la teva terra i deixar amics que sabies que potser no tornaries a veure.
La recitació va anar molt bé perquè crec que vaig poder transmetre el missatge que volia transmetre Pere Quart quan va escriure aquest poema.
Aquí us el deixo per si el voleu llegir!
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
No creieu que emociona?
Per saber-ne més...
Per últim us deixo dues imatges sobre la comunicació oral en els nois i en les noies. És un acudit, perquè ens adonem que a vegades diem molt més del que ens pensem.
La recitació va anar molt bé perquè crec que vaig poder transmetre el missatge que volia transmetre Pere Quart quan va escriure aquest poema.
Aquí us el deixo per si el voleu llegir!
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
No creieu que emociona?
Per saber-ne més...
Per últim us deixo dues imatges sobre la comunicació oral en els nois i en les noies. És un acudit, perquè ens adonem que a vegades diem molt més del que ens pensem.
