COMUNIQUEM-NOS

Som al segle XXI, a l'era de la comunicació i la informació. La nostra vida viu canvis constants i ràpids, i rebem constantment informació. De fet, es diu que una persona del segle XXI rep la mateixa informació en un dia que la que rebia una persona del segle XVIII en tota la seva vida. Rebre informació ens provoca una sensació de llibertat i complexitat, però alhora una sensació d'incertesa. Moltes vegades vivim amb por i incertesa la nostra vida, i en part, és degut a l'excés d'informació que rebem.

La comunicació s'ha vist molt afectada i ha patit molts canvis. Tot senyal està destinat a la transmissió de la informació. Aquests senyals, prenen sentit quan s'enllacen emissor i receptor. Com s'enllacen emissor i receptor? La resposta és simple però alhora complicada, s'enllacen a través del llenguatge. El llenguatge és un instrument de comunicació. El llenguatge humà, és molt més que un mitjà de comunicació, de fet, és l'instrument comunicatiu més extens de tots els que tenim. És un llenguatge constituït per senyals i combinacions d'aquests que estan organitzades. Aquesta organització és la que permet la comunicació. El llenguatge fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada. Amb el llenguatge ordenem tant les experiències que tenim de l'entorn com les que s'originen en nosaltres mateixos. El llenguatge juga el paper principal en la construcció i constitució del pensament i és, a més, el suport de la memòria. Ens permet l'expressió lliure i interior i és la causa del diàleg interior, el que tenim amb nosaltres mateixos.

Aquesta imatge és una representació d'algunes de les maneres que tenim per comunicar-nos en l'actualitat.

A vegades, el llenguatge guanya les imatges, no sempre és certa la frase "una imatge val més que mil paraules". D'una imatge en podem dir moltes coses a través del llenguatge. Diuen que tota expressió humana té la seva traducció en el llenguatge, però no al revés. Això també té relació amb les connotacions de les paraules. No tots donem el mateix sentit a les paraules. Per exemple, si pensem amb la paraula "casa" a tots i a cada un de nosaltres se'ns fa una imatge diferent al cap. Cadascú pensa amb casa seva, o amb una casa concreta. Per això, a vegades, quan ens comuniquem, ens costa arribar a un "acord" per tal d'entendre'ns. Amb això comprovem que, a vegades, una imatge no val més que mil paraules.

Com aprenem a comunicar-nos? Aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi o el conjunt de formes lingüístiques, implica molt més. Implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com fer servir la llengua en diferents ocasions de comunicació del nostre entorn. La capacitat de desenvolupar la nostra comunicació és la competència comunicativa. És una competència integral (inclou actituds, valors i motivacions, no només normes gramaticals). No avarca només els coneixements d'una llengua, sinó també l'habilitat que tenim per utilitzar-la. Una persona serà competent en la comunicació si és capaç de comunicar-se de manera eficaç en situacions culturalment significatives. Aquesta competència es manifesta en sistemes primaris (de la comunicació quotidiana) i en sistemes secundaris (de major elaboració i complexitat).

La comunicació consisteix en construïr un trencaclosques entre l'emissor i el receptor perquè puguin entendre's.

La comunicació és un dels conceptes més simples però alhora més complexos que es coneixen. L'esquema de la comunicació sembla fàcil, però hi ha molts i molts factors que intervenen mentre l'emissor i el receptor s'estan comunicant. A vegades, no entenem perquè ens costa tant entendre'ns amb la gent del nostre voltant. Això ens passa perquè comunicar-se és complicat. No tots interpretem les coses de la mateixa manera. Tal com he dit abans, si pensem en la paraula "casa", cadascú s'imagina una imatge diferent. Llavors hem de reflexionar, si ja no ens estaríem d'acord amb la imatge de la paraula casa, com ens podem posar d'acord en totes les altres coses, que són molt més complexes? Això és gràcies al llenguatge, el llenguatge ens ajuda a comunicar-nos perquè a través d'ell ordenem i reduïm les percepcions de l'entorn.

Per saber-ne més... 

Per ampliar sobre el fet comunicatiu us recomano molt l'article de Marta Albaladejo anomenat L'educació més enllà de les paraules.

Aquest article ens parla de l'habilitat comunicativa dels mestres, que ha de ser una habilitat indiscutible que ha de tenir un mestre. Tal i com ens diu l'article: Una persona que educa és, abans de tot, una persona que comunica. 

A més, ens dona exemples de com ha de comunicar un mestre per afavorir l'aprenentatge. 

Crec que és una molt bona reflexió per tot educador. 

Us deixo l'enllaç aquí i espero que podeu gaudir-lo! L'educació més enllà de les paraules

I per últim, per si no heu vist aquest vídeo que us adjunto, mireu-lo! A vegades discutim sobre si els nadons, abans de parlar, pensen, i hi ha tot un debat sobre aquest tema. Jo no sé si pensen, però com es pot veure en aquest vídeo, es comuniquen!! És molt divertit!

Fins la pròxima lectors!!